Vés al contingut

El Carro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Carro, el setè Arcà Major del Tarot de Marsella

El Carro (VII) és el setè trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

Descripció

[modifica]

En el Tarot de Marsella, dos cavalls estiren el que sembla una caixa muntada sobre dues rodes i coberta per un baldaquí, en el seu interior, un home coronat i de cabells rossos porta un ceptre en la mà dreta. Els dos cavalls miren a l'esquerra (igual que l'home), però la seva disposició és tal que sembla que cada un vagi en una direcció diferent. No es veuen regnes ni cap altre mitjà per a guiar el vehicle. Del terra groc broten cinc plantes.[1]

En atres models, com el Tarot Rider-Waite o el Tarot de Thoth, en lloc de cavalls, els animals que estiren el carro són esfinx.[2]

Interpretació

[modifica]

Segons Jodorowsky, el Carro es veu sovint com un “conqueridor de poderosa acció”, una sexualitat o acció triomfadora, que el converteixen en un arcà molt actiu i ple d’energia. Tot i així també avisa dels perills que pot amagar: imprudència i l’inflexibilitat del conqueridor, que no dubta de la licitud de la seva conquesta. Les plantes que creixen del terra també doten d'energia aquesta carta.[3]

Per la seva banda, A. E. Waite explica, a La clau pictòrica del tarot, que el Carro porta a diverses associacions adivinatòries: èxit, providència; també guerra, triomf, presumpció, venjança o problemes. Per altra banda, si apareix invertit parlaria de motí, baralla, disputa, litigi o derrota.[4]

El baldaquí d’estrelles sobre el cap de l’auriga pretén mostrar les "influències celestes" que es manifesten a través d'aquest arcà.[5]

Precedit per:

L'Enamorat (VI)
Arcans majors del Tarot Succeït per:

La Justícia (VIII)


Referències

[modifica]
  1. Couste, Alberto. El tarot o la máquina de imaginar. Barcelona: Barral, 1971, p. 224. ISBN 8421171925. 
  2. Déniz, Octavio. Fundamentos del tarot: Adivinación y crecimiento personal. Minnesota: Llewellyn Español, 2001, p. 320. ISBN 0-7387-0061-4 [Consulta: 29 abril 2021]. 
  3. Jodorowsky, Alejandro. La vía del Tarot. Ciudad de Méjico: Random House Mondadori, 2004, p. 611. ISBN ISBN 968-5956-99-5. 
  4. Waite, Arthur Edward. The Pictorial Key to the Tarot. Nova York: Samuel Weiser, 1979, p. 284. ISBN 0-87728-218-8. 
  5. Gray, Eden. "Complete Guide to the Tarot." 1970. Crown Publishers, New York, NY.